Preneu un bon mapa de les Guilleries, que us caldrà cercar recer en més d’un moment: coves, cabanes, masies, allà on sigui. Fugiu del dimoni, que us voldrà entabanar. Fugiu dels homes, que us voldran matar o robar. Seguiu el corriol de les bèsties i us menarà a l’esperit de la natura. Només allà estareu estàlvies. Només allà i només amb la brúixola de l’Irene. Ella agafarà la vostra història i us la tornarà en forma de mite universal, i així la podreu fer servir de referència en aquest món de ceguera. També us donarà ulls. I pensareu: “M’has donat ulls i ves, què havia de fer, sinó? He vist les tenebres. No, les he mirades. Atentament. Les he sentides, ben endins. I també he vist la muntanya ballar, i la muntanya patir, però, sobretot, he vist la dona patir. Fins i tot he vist allà al fons uns dics de contenció que fan que l’artefacte no ens esclati a les mans.” I quan tot haurà acabat tornarà la calma, o el neguit. Tot depèn des de quina banda del llit t’ho estiguis mirant.
R.
Ḹletra de Яesistència 